Cal Vermell

Ton Vilà i Ballonga

Antoni «Ton» Vilà BallongaEdat: 31 anys19061938

Nom
Antoni «Ton» Vilà Ballonga
Nom(s) de pila
Antoni
Cognom(s)
Vilà Ballonga (Vilà, Ballonga)
Àlies
Ton
Naixement 7 Juny 1906 24 24
Cal Vermell, Sant Joan de Vilatorrada, Bages, CAT
Latitud: N41.741512 Longitud: E1.805181


Defunció d’una germanaConsol Vilà Ballonga
després de 1906 (Edat )
Cal Vermell, Sant Joan de Vilatorrada, Bages, CAT
Latitud: N41.741512 Longitud: E1.805181

Causa: Cólera
Nota: Tenia 1 any i mig en morir
Naixement d’un germàJoan Vilà Ballonga
17 Gener 1909 (Edat 2 anys)
Cal Vermell, Sant Joan de Vilatorrada, Bages, CAT
Latitud: N41.741512 Longitud: E1.805181


Naixement d’una germanaCandelària Vilà Ballonga
1915 (Edat 8 anys)
Cal Vermell, Sant Joan de Vilatorrada, Bages, CAT
Latitud: N41.741512 Longitud: E1.805181


Naixement d’una filla
#1
Àngela «Angelina» Vilà Santamaria
9 Desembre 1931 (Edat 25 anys)
Cal Vermell, Sant Joan de Vilatorrada, Bages, CAT
Latitud: N41.741512 Longitud: E1.805181

Defunció d’una germanaCandelària Vilà Ballonga
1937 (Edat 30 anys)
Cal Vermell, Sant Joan de Vilatorrada, Bages, CAT
Latitud: N41.741512 Longitud: E1.805181

Causa: Tuberculosi
Defunció 23 Maig 1938 (Edat 31 anys)
La Sentiu de Sió, Noguera, CAT
Latitud: N41.783250 Longitud: E0.887250

Causa de la defunció: en combat al front de guerra
Identificador únic
D3EC08F97820CD489310C4EA444793880000

Darrera modificació 24 Febrer 201521:03:50

Autor: Toni Planas Vilà
Família amb els pares - Mostra aquesta família
pare
mare
Enllaç: 24 Juny 1905Sant Joan de Vilatorrada, Bages, CAT
6 mesos
germana gran
Consol Vilà Ballonga
Naixement: després de 1905 23 23Cal Vermell, Sant Joan de Vilatorrada
Defunció: després de 1906Cal Vermell, Sant Joan de Vilatorrada
17 mesos
ell mateix
3 anys
germà petit
7 anys
germana petita
Candelària Vilà i BallongaCandelària Vilà Ballonga
Naixement: 1915 33 33Cal Vermell, Sant Joan de Vilatorrada
Defunció: 1937Cal Vermell, Sant Joan de Vilatorrada
Família amb Isabel Santamaria Noguera - Mostra aquesta família
ell mateix
muller
filla
Informació privada
filla

NaixementCal VermellCal Vermell
Format: image/jpeg
Dimensions de la imatge: 516 × 800 pixels
Mida del fitxer: 155 KB
Tipus: Fotografia
Imatge principal: no
NaixementPanoràmica de Sant Joan (1921)Panoràmica de Sant Joan (1921)
Format: image/jpeg
Dimensions de la imatge: 2.048 × 952 pixels
Mida del fitxer: 340 KB
Tipus: Fotografia
Objecte multimèdiaTon Vilà i BallongaTon Vilà i Ballonga
Format: image/jpeg
Dimensions de la imatge: 318 × 448 pixels
Mida del fitxer: 6 KB
Tipus: Fotografia
Imatge principal:
Objecte multimèdiaTon Vilà i BallongaTon Vilà i Ballonga
Format: image/jpeg
Dimensions de la imatge: 272 × 441 pixels
Mida del fitxer: 9 KB
Tipus: Fotografia
Imatge principal: no
TON VILÀ I BALLONGA

El nostre avi Ton

Per Pep i Toni Planas i Vilà

 

El nostre avi Ton va néixer el 7 de juny de 1906 a Sant Joan de Vilatorrada (Bages) i va morir al front durant la guerra civil, el 23 de maig de 1938, a la Sentiu de Sió (Noguera).

Estiu de 1937 a l'era de Cal Vermell amb la seva esposa Isabel i les bessones Maria i Angelina

Avui coneixem força detalls dels fets i aproximadament el lloc on va caure, però no s’ha pogut localitzar la fossa on fou enterrat. Durant molts anys la família, malgrat la certesa de la seva mort, solament tenia referències molt vagues de les circumstàncies: Havia mort «durant una ofensiva a Balaguer».

La repressió del bàndol guanyador i la por dels perdedors a parlar de qualsevol tema relacionat amb la contesa, varen obligar a arraconar la memòria d’aquells fets, privant a les famílies de conèixer el parador de milers de víctimes. Duran dècades els homenatjats, els que rebien compensacions, els únics que tenien dret a un lloc a la «història», foren exclusivament els del bàndol guanyador. Una història, d’altra banda, qua

si sempre adulterada. Per als altres, els «rojos», por i silenci vergonyants. Memòria arraconada per mor de sobreviure, però no pas oblit.

I, no ens enganyem, el greuge encara persisteix.

La del nostre avi és una de tantes vivències que varen haver d’afrontar milers de persones en aquelles circumstàncies. Però a Cal Vermell la seva absència va pesar com una llosa molts anys. És dons la «nostra història».

 

Un home amb mala sort

Fill d’Àngela Ballonga i d’Isidre Vilà. Havia estudiat al Seminari, però va decidir no continuar, donant-li un disgust a sa mare, va preferir tenir una família i no seguir els estudis que l’haurien dut a ser capellà. Va casar-se amb la Isabel i varen tenir dues bessones: La Maria (la nostra mare) i l’Angelina.

Com tants altres en Ton no deuria tenir una ideologia gaire definida, algun comentari puntual que se’n recorda faria pensar en un home més aviat d’esquerres o en tot cas gens de dretes. Però en cap cas amb el més mínim ànim de participar en la bestiesa que li va tocar. Ell era un home de casa seva i li importava primer que res la seva família.
Participava en la vida cultural a través del grup teatral de La Verbena juntament amb el seu germà Joan. A Cal Vermell encara es conserven diversos llibres i fulletons de teatre.

Al buscar dades del nostre avi, hem trobat sovint relats de persones que van viure aquells esdeveniments. Ens han arribat els seus testimonis de forma directa o diferida però massa vegades solen tenir els mateixos elements esgarrifosos: d’una banda la lluita extrema per la supervivència i de l’altre el devaluat valor de la vida humana en aquelles circumstàncies i que no sembla que parin de repetir-se en qualsevol lloc o moment de la història.

 

La Sentiu de Sió, 23 de maig

Aquest dia, aniversari de la seva mort,  com cada any ens aplegurm descendents i familiars d’en Ton Vilà al lloc on probablement va caure fatalment ferit per homenatjar la seva memòria i repassar una història que durant molt de temps els ens havien obligat a ignorar. Els que segueixen son els mots escrits per Isidre Vilà per a aquest acte l’any 2004:

 

En record del  «tiet» que no vaig conèixer.

Ahir al vespre, comentant els detalls d’aquesta sortida, vaig adonar-me que no seria només l’excursioneta d’un diumenge qualsevol, serà rememorar episodis tristos del nostre passat recent.

Per la meva edat (vaig néixer al començar la guerra) no recordo res d’aquells tres anys d’enfrontament, tan sols tinc records dels posteriors, de cartilles de racionament i penúries diverses.Del “tiet” Ton només sé el que m’havien explicat i tinc present la cara afable en aquella fotografia del menjador amb la “tieta” Isabel i vosaltres: Maria i Angelina. Encara em costa pensar que l’Angelina no hi és.

Penso com havia de ser de dur deixar-ho tot per anar obligats a una guerra que només interessava als “capitostes” de cada bàndol i no tenir la sort de poder tornar, com va passar en aquest cas.

Us felicito per l’interès a buscar dades que us han permès arribar fins aquí i us donem les gràcies per convidar-nos a compartir aquest íntim homenatge a unes persones que altres instàncies, fins ara, els han negat.

Isidre Vilà, Sant Joan de Vilatorrada 23 de maig de 2004

La Sentiu de Sió, 23 de maig del 2004