Ca l'Agustí

Salvador Puigdellívol1606

Nom
Salvador Puigdellívol
Nom(s) de pila
Salvador
Cognom(s)
Puigdellívol
Naixement
EnllaçAgnès Mostra aquesta família

Naixement d’un fill
#1
Joan Puigdellívol

Naixement d’un fill
#2
Pere Pau Puigdellívol

Naixement d’un fill
#3
Antoni Puigdellívol

Naixement d’una filla
#4
Magina Puigdellívol

Naixement d’una filla
#5
Caterina Puigdellívol

ResidènciaAgnès Mostra aquesta família

Enterrament 1 Febrer 1606
Nota: Va morir al Mas Bosc de Fals i feu testament en poder del rector d'aquella parròquia. No s'…
Darrera modificació 16 Agost 201620:16:53

Autor: Toni Planas Vilà
Família amb els pares - Mostra aquesta família
pare
mare
Enllaç:
ell mateix
germana
Família amb Agnès - Mostra aquesta família
ell mateix
muller
Enllaç:
fill
fill
fill
Antoni Puigdellívol
Naixement: Puigdellívol (Castelltallat), Sant Mateu de Bages, Bages, CAT
Enterrament: 16 Maig 1614Castelltallat, Sant Mateu de Bages, Bages, CAT
filla
filla

Enterrament
Va morir al Mas Bosc de Fals i feu testament en poder del rector d'aquella parròquia. No s'explica la causa de la mort. El 20 de març enterren juntament amb Salvador a Pere Puigdellívol, “lo qual mataren en dit terme de Fals ab un colp de pedrenyal”. Els enterren junts i fan el registre d’òbit junts, però no esmenten quina relació tenien.
La Banda d'en Puigdellívol i el Gasconet

A l'entorn d'en Salvador es produeixen un seguit de morts en circumstàncies poc habituals. D'una banda ell mor el 1606, probablement bastant jove, al mas Bosc de Fals i l'enterren a Castelltallat juntament amb Pere Puigdellívol, mort un mes i mig més tard, lo qual mataren en dit terme de Fals ab un colp de pedrenyal. Tot i que els enterren junts al registre d'òbits no es deixa constància del parentiu o relació entre ells.

El 1614 Antoni, un fadrí fill d'en Salvador, és enterrat també a Casteltallat. Al registre de l'òbit s'ho diu  lo qual portaren mort però no ens n’explica la causa.

Extret del web Turisme de Fonollosa (vist 17/08/2016) http://www.en-construccio.link/Fonollosa/gent-histories-i-llegendes/occitans-lladres-i-bandolers/ (tot i que no es ressenya l'autor suposem que és obra d'Ernest Molins)


L'alzina del QuerolLa Banda d'en Puigdellívol

El dia de Santa Llúcia de 1601 quatre amics de Fonollosa van anar a Rajadell per gaudir d’un dia de festa. Quan tornaven a casa, a l’alçada de les Obagues de Querol, (a la imatge l'alzina del Querol) van trobar una colla d’homes armats, formada pel Puigdellívol de Castelltallat i la seva companyia. Un dels assaltats va començar a córrer i, aprofitant la confusió, els altres es van fer fonedissos.

Els nois van denunciar els fets al Batlle i el dia 17 de desembre van ser convocats al castell de Cardona. Havien pogut identificar la majoria dels assaltants. El cap era Salvador Puigdellívol i anava acompanyat dels seus germans Magí Puigdellívol, àlies Tonalló o Tonallona, Janot Puigdellívol, àlies lo Llagastre, i Antoni Bonvehí.

Entretant, hi va haver un altre episodi violent a Castelltallat, amb protagonisme de diverses bandes (entre elles la del mateix Puigdellívol). Detinguts i tancats a la presó del castell de Cardona, la principal discussió en judici va ser per la mida de les armes. Durant els segles XVI i XVII, les autoritats havien prohibit les armes de canó curt, que es podien dissimular fàcilment sota les capes.


El Gasconet

L’any 1605 es van produir uns robatoris de pedrenyals a Camps, que van ser jutjats a la Cort de la Batllia Ducal de Cardona.

Cristòfol Junyent havia deixat a la porta de l’església (vegeu l’església  Sta. Maria de Camps a la foto superior), abans d’entrar a missa, el seu pedrenyal, com la resta de pagesos, però a la sortida va veure que havia desaparegut. De seguida es va atribuir el robatori a un mosso que treballava a casa d’en Puigdellívol de Castelltallat. Li deien el Gasconet i tenia fama de pispa. Una setmana després, en Junyent va saber que el batlle de Castelltallat havia perseguit una quadrilla de malfactors, entre els quals s’hi comptava el Gasconet. Tot i donar-se a la fuga, el batlle el va capturar i li va treure l’arma que portava sota la capa.

El Gasconet i un altre es van refugiar a la capella del mas Figuera de Castelltallat, on no els podien detenir, perquè les sagreres gaudien d’immunitat. L’endemà, l’amo de la Figuera va convèncer el Gasconet que lliurés el pedrenyal d’en Junyent. El noi va confessar que l’havia amagat dins d’un ginebral a prop de la Creu de Figuera, en el bosc de la casa d’en Guillem. El Figuera i en Junyent hi van anar i, efectivament, van trobar l’arma robada.

El Gasconet va ser pres i tancat a la presó del Castell de Cardona. En el judici, Jaume Martí, de Claret de Cavallers, va dir que ell i el seu germà s’havien trobat uns dies abans amb el Gasconet, que els havia animat a robar un pedrenyal de la porta de l’església de Camps. El reu va confessar que el seu nom era Joan Pere Llosera, menor d’edat, i va negar totes les acusacions. Alguns testimonis van testificar a favor seu, tot al·legant que era un bon cristià i que no faltava mai a missa. Malauradament,  però,  la sentència no s’ha conservat i no sabem si el Gasconet va ser declarat innocent o culpable.