Ca l'Agustí

Pere Planes Figuera1599

Name
Pere Planes Figuera
Given names
Pere
Surname
Planes Figuera (Planes, Figuera)
Birth
Sant Mateu de Bages, Bages, CAT
Latitude: N41.800 Longitude: E1.743

Birth of a son
#1
Pere Planes
before 1574
Les Planes, Sant Mateu de Bages, Bages, CAT
Latitude: N41.800 Longitude: E1.743

Birth of a son
#2
Joan Planes
Les Planes, Sant Mateu de Bages, Bages, CAT
Latitude: N41.800 Longitude: E1.743

Birth of a daughter
#3
Margarida Planes
Les Planes, Sant Mateu de Bages, Bages, CAT
Latitude: N41.800 Longitude: E1.743

Birth of a daughter
#4
Joana Planes
Les Planes, Sant Mateu de Bages, Bages, CAT
Latitude: N41.800 Longitude: E1.743

Birth of a daughter
#5
Eulàlia Planes
Les Planes, Sant Mateu de Bages, Bages, CAT
Latitude: N41.800 Longitude: E1.743

Birth of a son
#6
Cristòfol Planes
Les Planes, Sant Mateu de Bages, Bages, CAT
Latitude: N41.800 Longitude: E1.743

Birth of a son
#7
Jaume Planes
Les Planes, Sant Mateu de Bages, Bages, CAT
Latitude: N41.800 Longitude: E1.743

ResidenceJoana View this family
Les Planes, Sant Mateu de Bages, Bages, CAT
Latitude: N41.800 Longitude: E1.743

Relació amb l'Església

Note: Va fer donació a l'església parroquial, d'una creu d'argent feta pel mestre Tamarit, argenter de Barcelona, que va costar 101 lliures, 19 sous i 6 diners. Va ostentar la presidència de la Confraria de Nostra Dona del Roser (la més important del poble) que es va organitzar, prèvia autorització pontifícia, durant el seu mandat governatiu.
Hereu de les Planes
Testament de Sebastià Planes
August 10, 1578

Death of a sisterJoana “Janota” Planes Figuera
after 1578

Death of a brotherJaume Planes Figuera
before 1594

Death of a motherFrancesca Figuera
between 1563 and 1594

Note: Dates entre el darrer testament i el del seu fill Pere on declara llurs pares difunts. Probablement difunta abans del 1578 (no s'anomena al testament del seu marit Sebastià).
Batlle de Sant Mateu between September 21, 1582 and 1599

Note: Quan testa el 1594 és batlle de St Mateu Gabriel Pla. Al seu darrer testament de 1599, torna a nomenar-se com a batlle.
Avalot
Festa Major de Sant Mateu
September 21, 1582
Note: Vegeu-ne la descripció a històries
Marriage of a childPere Joan MiquelMargarida PlanesView this family
Type: Religious marriage
February 27, 1594
Death of a fatherSebastià Planes
between 1578 and 1594

Note: Dates entre el seu darrer testament i el del seu fill Pere on declara llurs pares difunts
Will March 4, 1594
Note: Declara ser fill de Sebastià i Francesca (difunts)
Note: Enregistrat testament anterior datat el 1582.
Will June 16, 1599
Note: Poques deferències respecte de l'anterior:
Death 1599
Note: Pel juny s’obre el testament en presència de la viuda Joana i l’hereu Pere, actuant com a testimonis el Vicari de la parròquia i Joan Figueres, pagès de Sant Mateu.
Unique identifier
1A93A9AE6F515C43B306C4717BEEA23F0000

Last change April 20, 201921:29:26

by: Toni Planas Vilà
Family with parents - View this family
father
mother
himself
sister
brother
brother
Family with Joana - View this family
himself
wife
daughter
daughter
daughter
son
son
Joan Planes
Birth: Les Planes, Sant Mateu de Bages, Bages, CAT
Death: September 1, 1632Torres de Coaner, Sant Mateu de Bages, Bages, CAT
son
son

Batlle de Sant Mateu
Quan testa el 1594 és batlle de St Mateu Gabriel Pla. Al seu darrer testament de 1599, torna a nomenar-se com a batlle.
Relació amb l'Església
Va fer donació a l'església parroquial, d'una creu d'argent feta pel mestre Tamarit, argenter de Barcelona, que va costar 101 lliures, 19 sous i 6 diners. Va ostentar la presidència de la Confraria de Nostra Dona del Roser (la més important del poble) que es va organitzar, prèvia autorització pontifícia, durant el seu mandat governatiu.
Avalot
Vegeu-ne la descripció a històries
Will
Declara ser fill de Sebastià i Francesca (difunts) Fa el testament trobant-se bé de salut a la rectoria. L'esposa Joana és viva. N'ha rebut el dot i deixa dit que ha de ser "calçada y vestida y mantêguda de menjar y beure tots los dies de sa vida sana y malalta" Dota a una neboda, filla del seu germà Jaume, amb 25 lliures Dota a dues filles casadores, Eulàlia i Joana, amb 150 lliures cadascuna més 25 de lliure disposició. Nomena Joan Miquel, gendre casat amb la seva filla Margarida. Tres fills: Joan, Cristòfol i Jaume a qui dota amb 50, 25 i 25 lliures respectivament per cas de casament (mentrestant hauran de ser mantinguts a casa i treballar per la hisenda familiar). Nomena hereu al seu fill Pere. Nomena entre els marmesors al seu germà Salvador, paraire.
Will
Enregistrat testament anterior datat el 1582.
Will
Poques deferències respecte de l'anterior: -Fills segueixen solters i els dota en funció de l'edat: 50 lliures Joan, 30 Cristòfol i 25 Jaume. -No anomena la filla Joana (casada o morta?) -Hereu Pere "menor de dies" (menys de 25 anys)
Death
Pel juny s’obre el testament en presència de la viuda Joana i l’hereu Pere, actuant com a testimonis el Vicari de la parròquia i Joan Figueres, pagès de Sant Mateu.
Avalot de la Festa Major de 1582

Avalot durant el ball de Festa Major de Sant Mateu de Bages
21 de setembre de 1582

Ressenya d’un enfrontament entre faccions rivals (els Aloy i els Planes) que causà tres morts i dos ferits.

Transcripció parcial extreta de l’opuscle «Les Planes de Sant Mateu, una casa pairal» de Joan Planas i Martí (1969). (pàgines 37 i 38) en base a documentació de l’arxiu municipal consultada per l’autor:

«En aquesta festa gran se mogué gran avalot en la placa de Sant Mateu, en la hora de les ballades, a la tarda, entre 4 y 5 horas. Començà primer un tal Gaspar Torres, fill de Rajidell y mosso den Aloy del present terme, a tenir rahons ab Miquel Carrera barber de Santpedor, perquè aquest havia dit si lo Torre havia robat als Molins o al Torre de las Torres; lo batlle Pere Planas, tement no compareguessen certa classe de gent, manà que es plegàs la festa; però luego un colp de pedrenyal que tira Magí Aloy desde la plassa, ferí i mata a Joan Sala, que es morí dins lo cementiri, al peu del Campanar; i poc després lo Batlle, son cosí Miquel Frígols, qui estava a les Planes, i altres partidaris seus, s'empararen d'aquell lloc sagrat des d'allí dispararen y mataren al Gasparó Torre, que estava situat en un claper de pedres al cap de la plassa que tocava al camp del Pla, i entrat dintre, allí morí; també tocaren a un del costat, Janot Junyent (a) Raphel, mosso igualment de'n Aloy, y travessat del ventre morí lo endemà a casa de'n Pla. Encesa la malicia dels dos plàns o bàndols, es tiraren de dins lo cementiri estant Valentí Pla i Miquel Frígols (a) Noguera y los dos quedaren nafrats, lo primer de les cuixes i l'altre del costat esquerra. Resultat aquesta brega, que la Iglesia fou profanada y tancada: no es deien misses i oficis, ni es tocaven campanes.»

«AI  principi del avalot hi havia Jaume Devesa, Agutzil de Manresa qui  havia anat a Sant Mateu per veure si podria detenir a Guillem Bogunyà y a Mateu Vilatortella,  acusats de moneders falsos y de haver donada una ginebrada a les portes de l'Advocat fiscal de Manresa, y els quals es suposava s'amagaven a Sant Mateu y Castelltallat».

La presencia de l'agutzil va motivar la intervenció de la justícia Manresa en aquells fets, que va enviar el metge Antoni Cantaire, per a les autòpsies.  L'acta d’aquesta deia el següent:

Home amb dos pedrenyals«En presència de M. Pebres, subvicari, reconeguí lo cos mort de'n Sala, vestit ab casaca gascona, sajó de contra, calces y calsones de burell vestits y ab clau... flasco de pedrenyal, lo qual té dos forats de pilotes en l'esquena en vers costat esquerra i li ixen davant del costat dret; y lo cos den Gaspar Torre tot vestit de vermell y travessat de dues pilotes que li entren per los prims i li ixen per l'esquena».

Mossèn Valentí Noguera a la seva «Monografia del poble Sant Matheu de Bages» (1904), també al·ludeix al fet dient (pàgina 29)  «...y en un avalot que's mogué per la festa major de 1582 fou detingut èntre altres el metex Batlle»

Aquest autor cita (pàgina 10) que hi havia disposicions prou clares per castigar els fets d’aquesta naturalesa:

«...Tampòc se permitien reunions ni tenir concells o aplècs sens llicència ecspresa dels Senyors (1580), y de ballades una vegada l'any ab la deguda partició de secsos, y el que's presentava en aquès­tos actes o aplècs, en dies de festa, ab pedrenyal o escopèta, havia de passar per la pena d'esser assotat y servir en les galeres de sa magestat (1581). Per aquèst mancament fou castigat en 1583 en Joán Fontanet de Santandreu»

Extret d’una carta enviada pel rei Felip I (Felip II de Castella) al virrei Diego Hurtado de Mendoza, l’agost de 1.564:

«Tenemos entendido que en ese Principado andan tantos bandoleros y hombres de mala vida cometiendo cada día homicidios, asesinatos, robos y otros males, que no se puede andar por el sin notorio peligro de la vida...»

Aquests escrits denoten l’enfrontament entre dos bàndols del mateix poble amb gran acarnissament durant la festa major (1), en el marc d’un clima de violència generalitzada arreu del Principat.

Foren anys en que nombroses partides de bandolers operaven arreu. Era també habitual que propietaris, clergues i senyors feudals tinguessin al seu servei gent armada que tant complia la funció de mosso, com la de peó de brega, per dirimir les diferències amb llurs rivals. Aquests personatges compaginaven dons les tasques de pagès o ramader amb les de «mercenari». I aprofitaven qualsevol ocasió per a donar algun cop «fer tres o quatre robos i alguns ducats» com es solia dir. Sovint amb la complicitat de l’amo.

Per això no ens ha d’estranyar que, malgrat les reiterades disposicions superiors, la gent anés «armada fins a les dents» fins i tot per assistir al ball de festa major.

Les causes d’aquest desori que va durar ben be un segle (1540 a 1640), han sigut estudiades a bastament pels historiadors. I alguns dels seus protagonistes més cèlebres, els capitostos de les quadrilles de més anomenada, han cobrat amb el temps una certa aureola llegendària. La majoria van acabar els seus dies esquarterats i penjats a la plaça o, per salvar el coll, obligats a delatar els seus camarades i protectors, allunyats i obligats a servir a galeres o a l’exèrcit del rei als terços d’Itàlia i de Flandes.

  1. No era pas extraordinari que es produïssin avalots en ocasió de més concentració de gent: a Manresa va haver-n’hi un de força greu durant la festa major de 1611. Joan, un fill d’en Pere, batlle de Coaner, també es va veure involucrat, per les festes del Roser, en un tiroteig a Súria.