Avalot durant el ball de Festa Major de Sant Mateu de Bages
21 de setembre de 1582
Ressenya d’un enfrontament entre faccions rivals (els Aloy i els Planes) que causà tres morts i dos ferits.
Transcripció parcial extreta de l’opuscle «Les Planes de Sant Mateu, una casa pairal» de Joan Planas i Martí (1969). (pàgines 37 i 38) en base a documentació de l’arxiu municipal consultada per l’autor:
«En aquesta festa gran se mogué gran avalot en la placa de S. Mateu, en la hora de les ballades, a la tarda, entre 4 y 5 horas. Començà primer un tal Gaspar Torres, fill de Rajidell y mosso den Aloy del present terme, a tenir rahons ab Miquel Carrera barber de Santpedor, perquè aquest havia dit si lo Torre havia robat als Molins o al Torre de las Torres; lo batlle Pere Planas, tement no compareguessen certa classe de gent, manà que es plegàs la festa; però luego un colp de pedrenyal que tira Magí Aloy desde la plassa, ferí i mata a Joan Sala, que es morí dins lo cementiri, al peu del Campanar; i poc després lo Batlle, son cosí Miquel Frígols, qui estava a les Planes, i altres partidaris seus, s'empararen d'aquell lloc sagrat des d'allí dispararen y mataren al Gasparó Torre, que estava situat en un claper de pedres al cap de la plassa que tocava al camp del Pla, i entrat dintre, allí morí; també tocaren a un del costat, Janot Junyent (a) Raphel, mosso igualment de'n Aloy, y travessat del ventre morí lo endemà a casa de'n Pla. Encesa la malicia dels dos plàns o bàndols, es tiraren de dins lo cementiri estant Valentí Pla i Miquel Frígols (a) Noguera y los dos quedaren nafrats, lo primer de les cuixes i l'altre del costat esquerra. Resultat aquesta brega, que la Iglesia fou profanada y tancada: no es deien misses i oficis, ni es tocaven campanes y lo batlle y son cosí foren arrestats en las suas propias casas de les Planes, baix pena de 600 lliu. lo primer y 150 lo segon, de ordre dels Iltres. Srs. Berenguer de Peguera y dona Angela de Peguera, senyors del terme.»
«AI principi del avalot hi havia Jaume Devesa, Agutzil de Manresa pera veurer si poría prendrer a Guillem Bogunyà y a Mateu Vilatortella, acusats de moneders y de haver donada una ginebrada a les portes de l'advocat fiscal de Manresa, y los qual revenien en S. Mateu y per Castelltallat».
«Lo metge Antoni Cantaire, en presència de M. Pebres, subvicari, reconeguí lo cos mort de'n Sala, vestit ab casaca gascona, sajó de contra, calces y calsons de burell vestits y ab clau flasco de pedrenyal, lo qual té dos forats de pilotes en l'esquena en vers costat esquerra i li ixen davant del costat dret; y lo cos den Gaspar Torre tot vestit de vermell y travessat de dues pilotes que li entren per los prims i li ixen a la esquena».
Mossèn Valentí Noguera a la seva «Monografia del poble Sant Matheu de Bages» (1904), cita (pàgina 10) que hi havia disposicions prou clares per castigar els fets d’aquesta naturalesa:
«...Tampòc se permitien reunions ni tenir concells o aplècs sens llicència ecspresa dels Senyors (1580), y de ballades una vegada l'any ab la deguda partició de secsos, y el que's presentava en aquèstos actes o aplècs, en dies de festa, ab pedrenyal o escopèta, havia de passar per la pena d'esser assotat y servir en les galeres de sa magestat (1581). Per aquèst mancament fou castigat en 1583 en Joán Fontanet de Santandreu»
Extret d’una carta enviada pel rei Felip I (Felip II de Castella) al virrei Diego Hurtado de Mendoza, l’agost de 1.564:
«Tenemos entendido que en ese Principado andan tantos bandoleros y hombres de mala vida cometiendo cada día homicidios, asesinatos, robos y otros males, que no se puede andar por el sin notorio peligro de la vida...»
Aquests escrits denoten l’enfrontament entre dos bàndols del mateix poble amb gran acarnissament durant la festa major (1), en el marc d’un clima de violència generalitzada arreu del Principat.
Foren anys en que nombroses partides de bandolers operaven arreu. Era també habitual que propietaris, clergues i senyors feudals tinguessin al seu servei gent armada que tant complia la funció de mosso, com la de peó de brega, per dirimir les diferències amb llurs rivals. Aquests personatges compaginaven dons les tasques de pagès o ramader amb les de «mercenari». I aprofitaven qualsevol ocasió per a donar algun cop «fer tres o quatre robos i alguns ducats» com es solia dir. Sovint amb la complicitat de l’amo.
Per això no ens ha d’estranyar que, malgrat les reiterades disposicions superiors, la gent anés «armada fins a les dents» fins i tot per assistir al ball de festa major.
Les causes d’aquest desori que va durar ben be un segle (1540 a 1640), han sigut estudiades a bastament pels historiadors. I alguns dels seus protagonistes més cèlebres, els capitostos de les quadrilles de més anomenada, han cobrat amb el temps una certa aureola llegendària. La majoria van acabar els seus dies esquarterats i penjats a la plaça o, per salvar el coll, obligats a delatar els seus camarades i protectors, allunyats i obligats a servir a galeres o a l’exèrcit del rei als terços d’Itàlia i de Flandes.
- No era pas extraordinari que es produïssin avalots en ocasió de més concentració de gent: a Manresa va haver-n’hi un de força greu durant la festa major de 1611. Joan, un fill d’en Pere, batlle de Coaner, també es va veure involucrat, per les festes del Roser, en un tiroteig a Súria.