Les referències més antigues que disposem del mas Puigdellívol, al solell de la Serra de Castelltallat, són del fogatge del Ducat de Cardona de 1502, on hi figura com a cap de casa en Pere Puixdelívoll. El 1545 hi ha constància que Antoni Puigdellívol havia comprat un parell de càrregues d’oli a Joan Torreblanca de Fals, per catorze ducats y les havia quedat a deure. Més endavant (abans de 1565), un fadrí de la casa anomenat Miquel es casa amb l’Agnès, filla del Joan. Com al cas dels Serra, les relacions comercials entre masies també deriven en vincles familiars. Aquesta parella són ancestres de cal Cannge de Fals.
| Puigdellívol de Castelltallat |
Els següents que identifiquem com a amos del mas són la parella formada pel Benet Puigdellívol i la Caterina. La primera notícia que tenim d’ell és de 1594 quan fa de testimoni en un casament. Els en coneixem quatre fills: Salvador, Magí, Janot i Elisabet. Benet mor el 1608, dos anys després que la seva dona.
Salvador, l’hereu, va casar-se amb l’Agnès Oller. Tenim constància de cinc fills de la parella: Joan, Magina, Caterina, Pere Pau i Antoni. Ella va morir el 1645, però el Salvador feia malves des de febrer de 1606. La mort l’havia trobat fora de casa, al mas Bosc de Fals, i probablement jove. Al seu registre de defunció s’hi diu que va fer testament en poder del rector de Fals. Un mes i mig després es produeix una mort violenta, la d’en Pere Puigdellívol «lo qual mataren en dit terme de Fals ab un colp de pedrenyal». Els enterren junts però no diuen quina relació hi ha entre ells.
Els Puigdellívol havien de ser gent de vida atzarosa: el dia de Santa Llúcia de 1601 quatre amics de Fonollosa van anar a Rajadell per gaudir d’un dia de festa. Quan tornaven a casa, a l’alçada de les Obagues de Querol, van topar amb una colla d’homes armats, formada pel Puigdellívol de Castelltallat i la seva banda. Un dels assaltats va començar a córrer i li van tirar tres o quatre trets de pedrenyal, però no el van tocar. Aprofitant la confusió, la resta també va escapolir-se. Els nois denunciaren els fets al batlle i el dia 17 de desembre foren convocats al castell de Cardona. Havien pogut identificar la majoria dels assaltants. El cap era Salvador Puigdellívol i anava acompanyat dels seus germans Magí Puigdellívol, àlies Tonalló o Tonallona, Janot Puigdellívol, àlies lo Llagastre, i Antoni Bonvehí. Entretant, hi va haver un altre episodi violent a Castelltallat, amb protagonisme de diverses bandes, entre elles la del mateix Puigdellívol. Detinguts i tancats a la presó del castell de Cardona, la principal discussió en el judici va girar entorn de la mida de les armes. Les autoritats havien prohibit les de canó curt, que es podien dissimular fàcilment sota la capa.
Uns anys abans, el 1595 el Magí Puigdellívol, havia protagonitzar un altre incident que, per sort de l’afectat no va resultar greu. Jugava a pilota amb el Joanot Codony, anomenat el bastard Selva, quan l’hereu Joan Selva el va reclamar perquè hi havia feina a casa. El Puigdellívol no s’ho va prendre bé i es van tenir unes paraules, va tirar una pedra al Joan Selva i tot seguir va armar pedrenyal i li va fotre un tret. Però va fallar perquè la pólvora va encendre’s al fogó i no dins del canó. O sigui que «li va sortir el tret per la culata». Llavors es va amagar a la rectoria. El Selva ho va denunciar al batlle i uns dies després es va fer una investigació a la batllia de Cardona. Una explicació, a banda del caràcter iracund, és que probablement s’hi jugaven diners i el Puigdellívol anava perdent.
L’any 1605 es van produir uns robatoris de pedrenyals a Camps, que van ser jutjats a la Cort de la Batllia Ducal de Cardona. Cristòfol Junyent havia deixat a la porta de l’església de Santa Maria de Camps el seu pedrenyal, abans d’entrar a missa, com la resta de pagesos. Però a la sortida va veure que havia desaparegut. De seguida es va atribuir el robatori a un mosso que treballava a casa d’en Puigdellívol de Castelltallat a qui anomenaven el Gasconet i que tenia fama de pispa. El batlle, Salvador Becardit, el va perseguir i enxampar tot i que s’havia refugiat a la capella de Figuera. No havia actual sol: l’acompanyaven dos germans Martí de Claret dels Cavallers. No coneixem el resultat de la sentència.
Per acabar-ho d’adobar el 1614 trobem la defunció un fill del Salvador i l’Agnès, l’Antoni «lo qual portaren mort», però no se n’explica la causa.
Cal dir que durant els segles XVI i XVII van proliferar arreu del Principat les quadrilles d’homes armats. Els masos, tant per protegir-se com per dirimir diferències amb els veïns, a banda dels fadrins de la casa, solien tenir al seu servei mossos armats. Algunes d’aquestes quadrilles, amb el consentiment o i fins i tot la participació directa de l’amo, es dedicaven al bandolerisme, donant cops per tal d’obtenir diner fàcil.
El següent hereu de Puigdellívol va ser Joan, casat amb Marianna. Els hi coneixem set fills. El 1633 i el 1635 casen dues filles i l’any sobre perden una criatura de deu mesos. Entre 1607 i 1651 queda constància de molta activitat (compres, vendes, lloguers, prèstecs,... El 1615 el van citar a la cort de Cardona acusat d'haver venur una escopeta robada. Va alegar que l'havia comprat a un desconegut. La Mariana mor el 1644 i el Joan deu anys més tard, el 1654. Sobreviu nou anys al seu fill Josep que, casat amb una dona anomenada Francesca, passa a l’altre barri el 1645. La seva vídua el segueix el 1658. Però tots dos deurien morir força joves: quan es casa el seu fill Joan, ja feia quinze anys que el Josep era mort.
Aquest Joan, hereu de Puigdellívol, va casar-se el 1660 amb la Victòria una fadrina del mas Serra de Claret dels Cavallers. Els hi coneixem tres fills: el Joan, l’hereu, la Jerònima, que va emparellar-se el 1686 amb un tal Pere Codina i la Francesca que ho feu amb un fill de Joan Pla de Sant Mateu. El Joan morí el 1677. La Victòria bastant més tard, el 1705.
El nou hereu de Puigdellívol, que com dèiem fou un altre Joan, va casar-se el 1690 amb la Paula Farell. Van atorgar capítols amb el notari de Manresa Andreu Antich. Ella era filla de Joan i Maria, amos del mas Farell de Mura. Van tenir un mínim de cinc fills: el Francesc, l’hereu, la Paula i tres criatures més que van morir prematurament el 1695, 1696 i 1704. La Paula va fer-ho el 1707 i el seu home el 1714.
La Paula Puigdellívol Farell, va casar-se el 1717 amb Celdoni, hereu de Soldevila de Castelltallat.
Fonts:
- Pròpies
- Fonollosa Turisme (data visita 27/12/2023)
- «Cases i masos de Castelltallat» Ernest Molins Roca. Zenobita Edicions 2023