Regio7.cat Noemí Badrenas*. Manresa 10.10.2018|20:24
https://www.regio7.cat/manresa/2018/10/10/mas-marcetes-manresa-historia-cinc/502838.html
(*) De les imatges que acompanyen l’article es desprèn que la investigació l’ha dut a terme l’historiador manresà Francesc Comas.
L'Arxiu Comarcal custodia el testament d'un dels fills de la família Marcet, propietària de l'emblemàtica finca de Viladordis des d'abans del segle XVI
El canvi de mans del mas de les Marcetes és una història rocambolesca. D'aquelles d'embolica que fa fort. Està ubicat a la perifèria de Manresa, a Viladordis, i l'envolten hectàrees de terreny agrícola i forestal que pertanyen a la casa. Un exemple és el bosc de les Marcetes, que durant anys va ser un espai de lleure molt utilitzat pels ciutadans de Manresa però que ara ha caigut en l'oblit (vegeu Regió7 del 5 d'agost del 2018). Es tracta, doncs, d'una de les cases de pagès més poderoses establertes als afores de la ciutat. I va ser precisament el seu valor allò que va generar litigis entre els hereus per la successió el segle XVI.
Les disputes legals que avui centren aquest reportatge es van allargar més de 30 anys. Des de llavors, a final del segle XVI, han estat tres els cognoms que han succeït els Marcet en la possessió de les Marcetes: Casajossana, Codina i Altimiras. Quatre cognoms i setze generacions de famílies que s'han anat enllaçant, amb fills que van morir joves, hereus discapacitats, esposes que van quedar vídues i van perdre els seus drets en casar-se de nou, tutors i curadors que no volien perdre el que creien que els pertocava... Generacions que s'han rellevat des del testament de Jaume Marcet del 1549, que va encendre una llarga guerra familiar.
Jonot, l'hereu discapacitat
Segons la documentació de què disposa el Centre d'Estudis del Bages i l'antic testament custodiat a l'Arxiu Comarcal del Bages i al qual Regió7 ha tingut accés, a final del segle XV o principi del XVI l'hereu del mas de les Marcetes era Jaume Marcet (I), casat amb una tal Francina. Sembla evident que el nom del mas prové del cognom de la família Marcet, que segurament ja n'era propietària molt abans de la data dels documents aquí citats.
D'aquell matrimoni en van néixer quatre fills: Jonot (Joan) –el gran i destinat a ser l'hereu–, Jaume (II), Agnès i Valentina. El pare Marcet va morir jove i va designar Jonot com a hereu universal. Com que en aquella època la majoria d'edat s'assolia als 20 anys i Jonot era encara menor, va nomenar en testament tres tutors i curadors dels seus fills: el pagès Francí Devesa, el paraire Montserrat Closa –el segle XVI Montserrat era nom d'home– i el també pagès Miquel Umbert. La disputa legal per la propietat del mas va esclatar uns anys més tard, quan es va fer evident que Jonot tenia una deficiència intel·lectual que li impedia fer-se càrrec de tota l'heretat. Va ser llavors quan el seu germà Jaume (II) va passar a ser l'hereu, tot i ser el cabaler –era la manera d'anomenar un fill no instituït hereu, normalment nascut el segon–, fet que va provocar l'enuig dels curadors que defensaven el fill discapacitat com a hereu.
El conflicte va arribar a la reial audiència, que en aquella època era el màxim òrgan de justícia, ja que era el rei qui tenia la potestat exclusiva d'impartir justícia. A mesura que passaven els anys i els fills es feien grans, la disputa per la successió anava agafant més magnitud. Ja en edat de casar-se, Jaume Marcet (II) va contreure matrimoni amb Francina Casajossana, filla de Bernat Casajossana, pagès de Rellinars. Van tenir un únic fill, Jaume Marcet (III). Sembla que el pare hauria mort jove i que per això la parella no va tenir més descendència.
Marmessors i usufructuària
Jaume Marcet (II) va fer el seu testament (reproduït al costat d'aquestes línies) el 12 de desembre del 1549 i va morir poc després, perquè el febrer de l'any següent ja consta com a difunt. En aquest text designava el seu únic fill (Jaume Marcet III) com a hereu de tots els seus béns mobles i immobles. També deixava ben clar que la seva esposa, Francina Casajossana, passava a ser l'única usufructuària del mas sempre que no es tornés a casar. Així mateix, Marcet ordenava que el seu germà deficient (Jonot) fos cuidat fins al dia de la seva mort i especificava que si el seu fill no podia ser l'hereu, ho fos la seva germana Agnès –casada amb Joan Casajossana, germà de Francina i alhora cunyat de Jaume Marcet (II)– i, en cas que aquesta no tingués fills, l'hereva fos la germana petita, Valentina.
Amb la mort del seu marit, Francina Casajossana va continuar vivint a la casa familiar amb els seus cunyats Jonot i Valentina. Això feia que no hi hagués cap home al capdavant de la finca que pogués treballar les terres. Es trobaven, doncs, en una situació complicada, que els obligava a comprar blat i altres aliments tot i ser un dels millors masos de Manresa. Es té constància, per exemple, de dues grans compres de blat (uns 280 litres cada cop) el 1551 i el 1553.
Precisament aquell any Francina va arrendar les terres al pagès de Talamanca Valentí Prunés. El seu fill Joan era l'encarregat de tirar endavant l'explotació agrícola i residia al mas de les Marcetes, segons un document notarial del març del 1555. Mentrestant, Francina esperava que el seu fill Jaume (III) es fes gran i heretés els béns del seu pare. En el moment que aquest tingués fills, es resoldria el conflicte successori i els tutors i curadors de Jonot Marcet no podrien reclamar res.
Un altre hereu que mor jove
No és estrany que els plans que hom té s'acabin torçant i no succeeixin tal com s'havien imaginat. Això és el que li va passar a Francina Casajossana, a qui se li va morir l'únic fill (Jaume III) en edat molt jove. Ho demostra el fet que el març del 1557 constava que l'esposa del difunt Jaume Marcet (II) s'havia tornat a casar amb Joan Prunés, el pagès que treballava les seves terres, i havien marxat a viure al carrer Sobrerroca.
En casar-se amb un altre home que no era de la família, Francina no podia continuar residint al mas, tot i que encara n'era la usufructuària. Així, i seguint la voluntat del seu primer marit, un cop morts tots els descendents masculins és la germana gran (Agnès) qui hereta les Marcetes. Ella i el seu marit, Joan Casajossana, passen a ser els propietaris de la finca. En aquella època, era habitual el canvi de nom d'un mas quan hi entrava a viure una família nova. No obstant això, les Marcetes va conservar el nom en ser Agnès Marcet i no pas el seu marit l'hereva legítima.
Casament passats els 40
En aquest punt de la història i amb els Casajossana establerts com a nous hereus, la batalla familiar pren més força, lluny d'apaivagar-se. Els curadors del fill discapacitat de Jaume Marcet (I), Jonot Marcet, aconsegueixen –el desembre del 1561– que Francina Casajossana accepti les 60 lliures que ja li havien ofert sis anys abans en retorn del dot, la qual cosa equivalia a una renúncia explícita a qualsevol intent de reclamar la successió en el futur. Es tracta d'un import remarcable, ja que en ple segle XVI el dot que solia pagar la família d'una núvia era d'unes 40 lliures. Per fer-nos una idea del valor que tenia aquest mètode de pagament llavors, podem agafar de referència el preu d'una mula, que era d'unes 20 lliures, o d'una mujada de terra (aproximadament una hectàrea), per la qual se solien pagar entre 20 i 30 lliures.
A banda de la renúncia a la successió, quatre anys més tard (el juliol del 1565) la insistència dels tutors de Jonot Marcet dona resultats. Tot i passar dels quaranta, aconsegueixen que es casi amb Margarida Torreblanca, filla de Joan Torreblanca (pagès de Fals), que no era més gran de 15 anys. L'objectiu del matrimoni era que algú cuidés de Jonot i que els seus futurs fills poguessin heretar el mas de les Marcetes. De nou, però, sembla que els plans de Francí Devesa, Montserrat Closa i Miquel Umbert no van sortir com esperaven. El 23 de març del 1577 el llavors hereu de les Marcetes Joan Casajossana, fill d'Agnès Marcet i Joan Casajossana (ja difunts) i nebot de Jonot Marcet, es casa amb Margarida Gall, del mas Gall de Riudescales de Castellgalí, i passa a ser propietari del mas.
Amb aquest matrimoni i sense que Jonot arribi a tenir descendència, es posa fi a un llarg capítol de disputes en el si d'una de les famílies de Manresa més riques en l'època esplendorosa de la pagesia catalana.