Joan era un fadrí de les Planes de Sant Mateu, fill de Pere Planas i Joana Trias (àlies Aloy). El seu pare el reconeix com a tal i cita a les seves últimes voluntats de 04/03/1594 i 16/06/1599. Entre més germans hi havia en Pere, l’hereu de les Planes que al seu testament de 21/07/1608 el nomena hereu i marmessor. Quan Margarita, una germana, atorga capítols matrimonials el 01/04/1602 amb Pere Torrescasana, Pere, l’hereu, Joan i la mare, la doten amb 155 lliures. Al testament de Salvador Planas, paraire establert a Manresa, el 18/10/1614 esmenta al seu nebot Joan, habitant a Coaner. Quan el 1614 la família ha de recórrer a l’emprèstit per pagar deutes, els signants són Pere, l’hereu, la mare Joana, l’esposa Caterina i els germans Joan, Cristòfol, Joana i Eulàlia. Tenia encara un parell de germans més: Valentina i Jaume.
Va casar-se amb Francesca Torras de Coaner, pubilla de les Torres de Coaner, mas actualment anomenat Can Serra. Van atorgar capítols matrimonials a Manresa l’any 1602 (segons Bernat Comes) o el 12/06/1603, segons l’Ernest Molins on s’hi estipula que la Francesca, de voluntat de la mare i de l’oncle matern Joan Riera, hereu de la Riera de Coaner, aporta al marit tot el mas que fora de son pare, el marit haurà de fer-ne inventari, mantenir la sogra i pagar els deutes. Tenim enregistrats un parell de fills: Pere, batejat el 13/02/1609 i una filla, de la que no se’n diu el nom el 24/06/2023. La padrina fou la sogra d’en Joan, Joana, pel que cal suposar que la deurien anomenar així. Tots dos varen morir sense assolir la majoria d’edat.
Durant la seva regència del mas Castell va ampliar el seu patrimoni (amb la compra d'algunes cases a Manresa i noves terres), com per exemple la compra d’una el 22/05/1614 al raval del carrer Nou.
Es tractava d'una persona culte (hi ha constància que sabia escriure i que a la seva mort al mas hi havia diversos llibres, entre ells un de faules).
Fou batlle de Coaner per compte del Duc de Cardona senyor del terme.
Tenia un caràcter fort i guerrer, i va embolicar-se en més d'un escàndol al poble (va apallissar al rector de Coaner després d'haver-lo atrapat entenent-se amb la seva sogra i, poc temps després, també es va involucrar en un tiroteig per la festa del Roser a Súria) que li van fer agafar fama de bregant i busca-raons entre els seus veïns. Cal recordar que el seu pare ja s’havia vist involucrat en un avalot amb resultat de dos morts i diversos ferits durant la Festa Major de Sant Mateu l’any 1582.
Va morir el ú de setembre de 1632, pocs dies abans que la seva esposa, segurament d'alguna epidèmia (és probable que fos un brot de pesta, doncs per aquelles dates se n'havia començat a escampar al llarg del mediterrani occidental), i al no haver tingut fills, la seva dot de pubill va ser retornada per la família de la seva esposa a les Planes de Sant Mateu, així com els seus béns (no pas el mas Castell, propietat de la seva esposa) foren venuts en encant públic i els guanys invertits en misses resades després del seu funeral. Al seu testament, pres davant el rector del poble, llegà les cases de Manresa a una neboda seva, així com va repartir alguns diners i possessions entre la seva família de les Planes.
Fonts:
- Bernat Comas i Ars (correu electrònic de 06/09/2010)
- Notes d’Ernest Molins en preparació del seu treball sobre Sant Mateu de Bages.
- Arxiu Diocesà de Solsona, llibre 1 Totum de Sant Julià de Coaner